creuStJordi

Articles

Imprimeix

Busquem l'obra ¿Sexo? No gracias, somos británicos

Uns companys de Fraga estan buscant l'obra d'en George Bernard Shaw, ¿Sexo? No gracias, somos británicos.

Si algú la té o sap com aconseguir-la, si us plau, poseu-vos en contacte amb ells al mail Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Gràcies.

Imprimeix

Coordinadora GATAP a Josep M. Benet i Jornet

Benet i JornetEl dilluns 6 d’abril de 2020 va morir el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, a causa de la COVID-19.

Davant la mort d’en Josep Maria Benet i Jornet, als seus 79 anys, la Coordinadora GATAP (Grups Amateurs de Teatre de l’Alt Penedès), membre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, ens volem sumar a les nombroses mostres de condol aparegudes en el món del Teatre, tot expressant que trobarem a faltar la seva creativitat, la seva originalitat i la seva manera tan especial de tractar temes tan humans com quotidians, ja sigui dalt d’un escenari o en les sèries de televisió de TV3. Valorem i admirem la seva fermesa en la recuperació del teatre clàssic català, així com la defensa de la llengua catalana.Benet i Jornet ha estat la figura clau que ha connectat els nostres referents clàssics com ara Guimerà o Rosiñol, i tota la nostra tradició, trencada l’any 1939, amb la dramatúrgia catalana contemporània. El recordarem com a gran referent del teatre català del segle XX i mestre i model per a molts autors i autores del segle XXI. Ens deixa un immens llegat de més de cinquanta textos teatrals com "Una vella, coneguda olor", amb la que va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra (1964), iniciant així, la seva carrera com a autor. Altres títols seus són aquests: “Ai, carai!”, “E.R.”, “Revolta de bruixes”, “Testament”, “Soterrani”, “Quan la ràdio parlava de Franco” o “Dues dones que ballen”. La seva trajectòria ha estat reconeguda abastament amb premis com el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d’altres. Els personatges d’aquest autor teatral tan representat pels grups amateurs, ens acompanyaran sempre. Recentment s’ha publicat un volum que aplega vint-i-set textos, una selecció molt significativa, de la seva obra teatral.

La Coordinadora GATAP té previst preparar, quan sigui possible, un acte que recordi com cal la immensa figura d’aquest gran dramaturg. Queda dit i pendent, mestre Benet i Jornet! De moment, des de casa, el més gran homenatge que li podem fer és llegir la seva obra.Gràcies, “Papitu”! E.P.D.

#EspaiJosepMBenetiJornet.          

Imprimeix

Josep Maria Benet i Jornet

Un dels autors teatrals més representat pels grups amateurs de teatre i referent en l'ambient teatral català, ens ha deixat avui a l'edat de 79 anys, segons ha confirmat aquest matí el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Considerat un dels renovadors del teatre català del segle XX, va ser també pioner en la creació de sèries per a la televisió. En el seu catàleg de creacions teatrals hi han títols com "Una vella, coneguda olor", amb la que va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra (1964) un fet que va donar inici a la seva carrera com autor. La seva trajectòria ha estat reconeguda abastament amb premis com el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d’altres.

La Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i els grups que la formem trobarem a faltar la seva creativitat. Els seus personatges ens acompanyaran sempre. Descansa en pau. 

#EspaiJosepMBenetiJornet.

Imprimeix

Dia Mundial del Teatre

 

Tot el que estem vivint aquests dies per combatre el CoVid19, ens obliga a no celebrar avui 27 de març, els actes de celebració del Dia Mundial del Teatre que teniem previstos a Sitges.

 

Us afegim el manifest escrit pel company Jordi Almirall del grup de teatre Teiatre de Teià, al Maresme, per commemorar aquest dia tan important per a nosaltres, persones que estimem el teatre.  Us demanem el llegiu.

 

Des del confinament, des de les nostres cases, visca el teatre!

 

REFLEXIONS A L’ENTORN del TEATRE
Reivindicant l’esperit del “Teatre Independent”, també, pels grups amateurs.

 

Sempre que es tracta de determinar els orígens del teatre, s’assenyala indefectiblement Grècia com el seu bressol i els romans com els seus successors immediats. De fet, ben a prop, encara en guardem construccions a Tarragona, Sagunt i Alcúdia, on ens consta que s’hi representaven obres de teatre profanes, a càrrec d’actors, que tot i desconèixer si rebien compensació econòmica, sabem que estaven molt ben considerats i eren distingits i respectats a les ciutats on vivien, que és una altra manera d’estar professionalitzats. Però si bé aquesta professionalització ha estat imprescindible per millorar en tots els aspectes teatrals i universalitzar-los, cal remarcar la influència i la gran tasca que han desenvolupat els grups amateurs al llarg de la història.


Des dels seus orígens, el teatre representat per grups amateurs ha estat un mitjà per cobrir la necessitat de relació en col·lectius més o menys reduïts d’una comunitat. Practicar-lo, ha comportat cohesió, esbarjo i convivència durant un temps limitat amb la recompensa de la representació final i la “retribució” amb aplaudiments per part del públic, que, a més, sol formar part de la mateixa societat. A banda, durant aquest procés, els integrants del grup s’enriqueixen culturalment i els permet transmetre el que han aprés al públic i a la comunitat corresponent.


Aquesta disciplina a Catalunya, pel que sabem, es remunta als segles IX- X quan es representaven drames semi-litúrgics o misteris, que dramatitzaven la litúrgia de grans festivitats en l’anomenat teatre hagiogràfic. S’organitzava a partir de comunitats religioses, associacions parroquials o municipals o confraries gremials sota l’advocació dels sants, i es representaven en les esglésies. Avui dia, encara es pot veure anualment el “Misteri d’Elx”, al País Valencià, i a Catalunya, també es conserva la representació de “Pastorets” durant les festes nadalenques, així com la de la “Passió i Resurrecció de Crist” per Pasqua. Fou cap el segle XVIII-XIX que el teatre es va desvincular dels oficis divins i passà a representar-se en teatres construïts expressament, moltes vegades amb l’auspici de gremis laborals o societats civils com els Ateneus, tot afavorint la proliferació de grups amateurs arreu de Catalunya. Aquests han hagut de lluitar i persistir, contra l’escassedat de recursos i, malgrat tot, han estat capaços de contribuir a preservar la llengua quan se n’imposava una altra i, en definitiva, han mantingut viva la flama del teatre en benefici dels espectadors i de molts professionals que hi han trobat l’escola per emprendre el camí cap a un horitzó més professional.


Vet aquí, doncs, una mena de simbiosi en la qual conviuen a Catalunya el teatre representat per grups amateurs i el dels professionals. En aquest sentit, cal destacar que durant la dècada dels 70 del segle passat, van sorgir diferents grups amateurs de teatre amb nous components, alguns dels quals s’havien format a l’Institut del Teatre i que després, fins i tot, es van professionalitzar. Formaven part d’un moviment anomenat “teatre independent”, que naixia de la base popular amb l’objectiu de proposar una renovació formal i tècnica a través de la recerca teatral, plantejant nous reptes i disposant de total llibertat per a la creació dels seus espectacles. Eren responsables dels seus productes i de la seva projecció social. Els motivava la possibilitat de modificar el rol que el teatre tenia a la societat del moment i es plantejaven poder arribar a totes les comarques i pobles amb les seves propostes. Però malauradament, aquests grups van anar desapareixent de mica en mica, poc abans dels anys 90 i, de retruc, la recerca teatral se’n va ressentir.


El teatre professional, hores d’ara, i probablement per motius bàsicament econòmics, potser es veu abocat a apostar menys per la innovació. En canvi, els grups amateurs, que no en depenen tant i mantenen viu l‘entusiasme que els caracteritza des dels inicis, bo i aprofitant la seva capacitat logística, podrien contribuir, també, a recuperar i endegar un nou procés d’innovació i creació teatral. Però per això, haurien de ser capaços de provar nous llenguatges, utilitzar noves tecnologies, arriscar, transgredir si cal, desfermar la imaginació i, en definitiva, gosar. Naturalment, sense renunciar a continuar desenvolupant-lo com una activitat lúdica i desinteressada.


Els grups amateurs també haurien de ser capaços d’incorporar el concepte de projecció sociocultural i no només quedar-se amb l’autosatisfacció. Sabem que això no és fácil, ja que, en general, es prefereix representar obres d’èxit reconegut amb textos i formats tradicionals, divertits o convencionals, que mantenen el grup en la seva zona de confort i asseguren la resposta “popular”.


D’altra banda, el públic dels grups amateurs, que sol ser fidel i força incondicional, ja que habitualment forma part de la mateixa comunitat, també hauria de participar d’aquest procés d’innovació, alliberar-se de prejudicis i estar obert a noves propostes. Segur que aquest exercici revertiria en benefici del propi grup, dels espectadors i del teatre en general.

 

Llarga vida al teatre i sobretot a l’imprescindible públic!

 

Jordi Almirall
Grup TEIATRE de Teià (El Maresme)

Imprimeix

Ajornada La Passió de Llinars del Vallès

Cartell Passi ajornada 01Ajornada La Passió de Llinars del Vallès.

Noves dates de representació: 23 i 24 de maig de 2020 a les 5 de la tarda.