Amb motiu del centenari de la mort d’Àngel Guimerà, i coincidint amb la finalització de la celebració de la festa modernista REUS 1900.

Al sonar les campanades de les dotze de la nit, una remor de veus desperta el dramaturg. De camí a ciutat, Don Àngel Guimerà topa amb una companyia d’aficionats que representen la seva vida. Enfilat a l’escenari fa un repàs als seus inicis, a la poesia, a les obres teatrals, però també a la seva vessant d’orador, de polític, de pensador lliure, i de catalanista convençut. Els personatges s’escapen, com ell, de les pàgines de la literatura i xiuxiuegen els versos de «Mar i Cel» (1888), «Maria Rosa» (1894) , o «Terra baixa» (1897): veus del passat de joves actors que celebren el millor dramaturg català de la història. Vist el que ha vist, una llengua en retrocés i una manca de consciència i pertinença al país –«som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol»– el dramaturg desitja «la sepultura altra volta, la soletat i l’oblit...» Revivim Guimerà. Catalunya més que mai necessita en Guimerà. Biografia ficcionalitzada.

Venda d'entrades

Entrápolis - Gestión y venta de entradas (entrapolis.com)