creuStJordi

Articles

Imprimeix

Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, dona per acabada la temporada teatral 2019-2020

IMG 20200422 WA0026

Comunicat del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar.

Donen per acabada la temporada teatral 2019-2020, a causa del COVID-19

Imprimeix

Una història...

Sant Jordi 2020Origen

La festa de Sant Jordi se celebra el 23 d'abril, dia en què morí el cavaller Jordi l'any 303 sota martiri per tal de negar-se a perseguir els cristians. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura com la llegenda del drac. El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a molts països durant l'edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n'hi havia devoció. Sant Jordi també és, per exemple, el patró d'Anglaterra i fins i tot hi ha un país que porta el seu nom, Geòrgia. I des de l'any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s'instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya

La llegenda del drac

i com nosaltres la coneixem, la història està protagonitzada per un drac que obliga a una població a subministrar-li bestiar per atipar-se. Quan acaba amb tots els animals comença el torn de les donzelles, fins que un bon dia li toca a l'única filla del rei. Aquest, que evidentment no vol que el drac se li cruspeixi la filla, fa una crida anunciant que qui mati el drac tindrà la mà de la princesa. En aquell moment, entre en escena un cavaller ben plantat i –segons la Llegenda Àuria– exigeix que tant el rei com els seus vassalls es converteixin i es bategin si ell mata el drac. El cavaller entra en combat amb el drac i d'un cop d'espasa el degolla.


El costum de regalar una rosa

És el dia dels enamorats, i ja des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l'anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s'instal·laven venedors d'aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum d'obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l'eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. Malgrat que avui en dia, es regalen roses de tots colors, en l'univers simbòlic, la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l'amor femení, mentre que el clavell és reservat a l'amor masculí.

El costum de regalar un llibre

Aquest ja és més recent. L'origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l'escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l'editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d'octubre de 1927. El 1929, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort dramaturg William Shakespeare. La transcendència de la diada catalana és tan gran que el 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor.

Imprimeix

Sèrie "Tormenta en un vaso de agua"

La companyia8 de Terrassa, mentre duri el confinament, emetra a instagram una sèrie diaria de dilluns a divendres amb el títol Tormenta en un vaso de agua. Estarà obert per qualsevol que la vulgui veure.
 
 
Salutacions,
José Antonio Aguado
director de Companyia8
Imprimeix

Busquem l'obra ¿Sexo? No gracias, somos británicos

Uns companys de Fraga estan buscant l'obra d'en George Bernard Shaw, ¿Sexo? No gracias, somos británicos.

Si algú la té o sap com aconseguir-la, si us plau, poseu-vos en contacte amb ells al mail Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Gràcies.

Imprimeix

Coordinadora GATAP a Josep M. Benet i Jornet

Benet i JornetEl dilluns 6 d’abril de 2020 va morir el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, a causa de la COVID-19.

Davant la mort d’en Josep Maria Benet i Jornet, als seus 79 anys, la Coordinadora GATAP (Grups Amateurs de Teatre de l’Alt Penedès), membre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, ens volem sumar a les nombroses mostres de condol aparegudes en el món del Teatre, tot expressant que trobarem a faltar la seva creativitat, la seva originalitat i la seva manera tan especial de tractar temes tan humans com quotidians, ja sigui dalt d’un escenari o en les sèries de televisió de TV3. Valorem i admirem la seva fermesa en la recuperació del teatre clàssic català, així com la defensa de la llengua catalana.Benet i Jornet ha estat la figura clau que ha connectat els nostres referents clàssics com ara Guimerà o Rosiñol, i tota la nostra tradició, trencada l’any 1939, amb la dramatúrgia catalana contemporània. El recordarem com a gran referent del teatre català del segle XX i mestre i model per a molts autors i autores del segle XXI. Ens deixa un immens llegat de més de cinquanta textos teatrals com "Una vella, coneguda olor", amb la que va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra (1964), iniciant així, la seva carrera com a autor. Altres títols seus són aquests: “Ai, carai!”, “E.R.”, “Revolta de bruixes”, “Testament”, “Soterrani”, “Quan la ràdio parlava de Franco” o “Dues dones que ballen”. La seva trajectòria ha estat reconeguda abastament amb premis com el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d’altres. Els personatges d’aquest autor teatral tan representat pels grups amateurs, ens acompanyaran sempre. Recentment s’ha publicat un volum que aplega vint-i-set textos, una selecció molt significativa, de la seva obra teatral.

La Coordinadora GATAP té previst preparar, quan sigui possible, un acte que recordi com cal la immensa figura d’aquest gran dramaturg. Queda dit i pendent, mestre Benet i Jornet! De moment, des de casa, el més gran homenatge que li podem fer és llegir la seva obra.Gràcies, “Papitu”! E.P.D.

#EspaiJosepMBenetiJornet.