L'associació cultural i recreativa de Fals, representarà a Prada de Conflent (França) dins la programació d'actes de la UCE (Universitat Catalana d'Estiu) l'obra "El principi d'Arquimedes" com a grup representant de la Federació Catalana de Teatre Amateur.
L'obra, que ja porta un any de recorregut i acumula uns quants premis, toca un tema d'actualitat i punyent a on ningú surt indiferent. Convida a la auto-reflexió personal i obre preguntes del nostre entorn social que mai ens plantegem fins que ens afecta.
Podem estar segurs que qui ens ha acompanyat avui al teatre i seu al nostres costat o que el dependent que ens despatxa a la carnisseria no és un assassí o un violador? Podem assegurar que la companya de feina que fa anys que treballa davant nostre o que el pare que ens saluda cada dia quan coincidim acompanyant el fill a l’escola no és un estafador? Podem estar segurs que el monitor de l’esplai on van el nostres fills des de fa tres anys no és un psicòpata o un pederasta?
Aquesta mena de preguntes són les que ens provoca el text de Josep M. Miró. Però l’autor, hàbil, incisiu i provocador ens fa eixamplar la mirada al nostre voltant per formular-nos-en algunes altres. No vivim obsedits per la seguretat? No estem construint un món en què la desconfiança mina les nostres relacions més importants? No estem destruïnt la tendresa i l’afecte i substituint-los per la por?
Un monitor d’una piscina abraça i fa un petó a un nen. No el renya, ni el pega, ni l’assetja ni el maltracta. Li fa un petó. I tot s’encén. El pànic de la mare que no pot anar a  buscar mai el seu fill a la piscina, la desconfiança d’un company que se sent tan insegur que mai no transgredeix cap norma, els dubtes d’una directora que no sap si ha de  continuar defensant un treballador competent… I el text ens condueix fins a un final que ens fa pensar en la caça de bruixes.
Fals, doncs, ens serveix de forma eficaç amb una posada en escena sòbria, sense floritures i que té com a suport bàsic el treball dels actors. Amb una escenografia senzilla i esquemàtica que juga amb quatre elements per situar-nos on cal sense distreure’ns: una taquilla, dues parets de rajoletes, un parell de bancs i quatre «xurros» de piscina que ens endinsen als vestidors del personal. En harmonia amb el text, que juga sàviament amb les el·lipsis i les repeticions i que va directe al gra, els quatre actors s’enfronten amb energia al conflicte que els planteja l’obra.
La representació es farà el dissabte, 18 d'agost a les 23.00 a l'Auditori de Prada de Conflent (França).