Origen
La festa de Sant Jordi se celebra el 23 d'abril, dia en què morí el cavaller Jordi l'any 303 sota martiri per tal de negar-se a perseguir els cristians. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura com la llegenda del drac. El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a molts països durant l'edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n'hi havia devoció. Sant Jordi també és, per exemple, el patró d'Anglaterra i fins i tot hi ha un país que porta el seu nom, Geòrgia. I des de l'any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s'instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya
i com nosaltres la coneixem, la història està protagonitzada per un drac que obliga a una població a subministrar-li bestiar per atipar-se. Quan acaba amb tots els animals comença el torn de les donzelles, fins que un bon dia li toca a l'única filla del rei. Aquest, que evidentment no vol que el drac se li cruspeixi la filla, fa una crida anunciant que qui mati el drac tindrà la mà de la princesa. En aquell moment, entre en escena un cavaller ben plantat i –segons la Llegenda Àuria– exigeix que tant el rei com els seus vassalls es converteixin i es bategin si ell mata el drac. El cavaller entra en combat amb el drac i d'un cop d'espasa el degolla.
El costum de regalar una rosa
És el dia dels enamorats, i ja des del segle XV és costum regalar una rosavermella «com la sang» a l'estimada. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l'anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s'instal·laven venedors d'aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum d'obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l'eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. Malgrat que avui en dia, es regalen roses de tots colors, en l'univers simbòlic, la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l'amor femení, mentre que el clavell és reservat a l'amor masculí.
Aquest ja és més recent. L'origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l'escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l'editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d'octubre de 1927. El 1929, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de Cervantesi de la mort dramaturg William Shakespeare. La transcendència de la diada catalana és tan gran que el 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor.