Ens trobem en un moment de recuperació de la normalitat social, com a conseqüència
de la crisi generada per la COVID 19, que ens va agafar en un procés de reflexió sobre
quin podria ser l’espai dels grups amateurs de teatre, davant els nous reptes de futur.

La problemàtica generada per la pandèmia pot agreujar una situació que ve de lluny i
que darrerament havia posat en situacions difícils els finançament i recursos necessaris
pels grups amateurs de teatre, les mostres, els concursos, les trobades, etc. Aquesta
situació creiem que ens obliga a reflexionar sobre el nostre paper cultural i social i
tornar a agafar l’empenta que tots volem. També, aquesta reflexió haurà se servir per
posar damunt la taula de les Administracions públiques una nova resposta envers els
grups amateurs de teatre, i envers tot el món de l’associacionisme cultural i de lleure,
en general.

No obstant això, creiem que els temps de crisi s’han d’aprofitar per reeixir, no ens
podem ensorrar, caldrà activar molt més les neurones, caldrà exprimir més les
iniciatives, tornar a ésser imaginatius.

L’any 1985 (1, 2 i 3 de novembre) a Igualada, vàrem celebrar el Primer Congrés de
Teatre Amateur. Alguns varen dubtar de la nostra força, però es van aplegar 120 grups
de Catalunya i quasi 600 persones, el que va posar de manifest la vitalitat del nostre
moviment. Un moviment que enllaçava amb el Teatre de l’Odeon (1850 a 1890), la
Federació Catalana de societats de Teatre Amateur FCSTA (1932 1 1939), el Foment de
l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA (1949) i el Congrés regional de Teatre
Amateur (1959).

La greu crisi econòmica derivada de la Pandèmia del Coronavirus tindrà un impacte
brutal en el món del teatre, molts grups petits de professionals no podran subsistir i
desapareixeran; les ajudes públiques s’afebliran i això arribarà al món dels grups
amateurs de teatre. Haurem de retornar a l’enginy, al voluntariat, al mecenatge, però
si volem continuar essent forts i fer prevaldre la nostra força cal que siguem molts i
que estiguem més units i més cohesionats.

Durant molts anys el grups amateurs de teatre han estat un dels pocs moviments que
es van expressar públicament i de manera massiva en català (en realitat quasi vàrem
representar l’única veu pública en la nostra llengua). Érem i som la gent que cada
diumenge, representem un element de defensa molt important de la nostra cultura.
Ho hem fet, ho fem i ho farem, i el nostre paper continuarà esdevenint importantíssim.
Creiem que ara i més encara per la greu situació que patim, cal reflexionar sobre el
futur, cal trobar noves idees, cal donar la veu als grups amateurs de teatre, ja siguin
federats o no; cal escoltar i recollir les seves aportacions que hauran de servir per
reforçar, impulsar amb més força la Federació de Grups Amateurs de Teatre, redefinir
objectius, fites, tasques i ocupar en l’espai del nostre país el lloc que ens correspon i
això facilitarà la subsistència i el creixement. No hi ha moviment de cultura popular al
nostre país que aplegui tanta gent (de totes les edats, orígens i classes socials) com el
nostre, ni que tingui la capil·laritat territorial que tenim (en qualsevol poble o indret
del nostre país hi ha un teatre, petit o gran, que de tant en tant s’utilitza). Aquest és,
ha estat i serà, el fulcre que pot atraure les Administracions.

Per tot això i per tornar a emprendre el vol amb més força, amb més il·lusió i amb més
persones, per respondre als reptes del futur convoquem el II Congrés Internacional de
Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. (Obert a totes les persones que hi estiguin
interessades, i a tots els grups de teatre, federats o no.)
Les iniciatives i propostes sorgides en aquest Congrés hauran d’ésser considerades i
incorporades a les iniciatives i objectius que la Federació de Grups Amateurs de Teatre
de Catalunya (FGATC) ja té.

Creiem que ara és el moment de fer-ho i sentim la responsabilitat de fer-ho. O ara o
mai!